Una Llarga Història... Una Larga Historia...

Català

Castellano

Tot es va iniciar pels volts de 1990, quan ja feia tres anys que vivia a Catalunya (jo vaig néixer a Veneçuela) i començava a entendre i a integrar què volia dir prosperar en aquesta terra complexa i paradoxal. Un cop arribat a aquest punt vaig pensar que, com a immigrant que havia tingut una acollida esplèndida, em calia fer alguna cosa per mostrar el meu agraïment a la meva nova pàtria adoptiva.

Em vaig dedicar, per tant, a buscar un personatge històric que reunís un bon feix d’històries i d’anècdotes, per fer-ne una mena de trencadís musical que recreés aquests moments selectes. I fou la lectura del llibre deliciós de Joan Amades Les millors llegendes populars la que em va convèncer que el Rei Jaume I era qui atresorava les millors i més abundants històries del tipus que m’interessava.

I som-hi. En principi la idea era compondre una pretensiosa obra per cor i orquestra. Entre 1991 i 1992 sorgiren els primers temes (Cançó de Guerra, Els Dotze Ciris, El Rei Infant, El Pi de les Tres Branques), la primera de les quals fins i tot va ser tocada en directe pel grup que tenia aleshores, Amarok.

Després vingueren alguns anys de sequera, però vaig reprendre el fil a finals dels noranta (Set consells, Vida Cortesana, L'Últim Viatge, Elionor de Castella, Teresa Gil, Religió, Himne...), aquest cop amb la nova idea –una mica més assenyada– de concloure l’obra per a un grup de cambra ampliat i un cor reduït. Vaig gravar la primera maqueta completa, amb instruments virtuals i algunes veus, cosa que va ser seguida d’un altre repòs llarg, molt llarg, ple de dubtes sobre l’estil, la sonoritat i les dificultats d’execució...

Més o menys el 2009, finalment va arribar la resposta que s’havia fet tant de pregar: seria una obra per a un petit grup d’instrumentistes clàssics i instruments “ètnics” amb els que ja feia temps que treballava: baglames i cítares orientals, percussions, etc. Arribaren arranjaments nous i definitius, i les primeres gravacions amb instruments reals.

Un altre nova etapa, a partir de 2011, culminà amb la composició de temes amb ressonàncies medievals (sí, per fi!: Violant d’Hongria, Celebracions, L’aprenent de Rei, Càtars: Els vassalls oblidats) i la consolidació de les lletres i els textos. Havia arribat el moment de retratar la vida de Jaume I d’una manera més àmplia i completa, encara que mantenint la convivència indiferenciada dels fets i les llegendes.

Vaig realitzar un mescla completa de l'obra, i fins i tot es va arribar a fer un assaig amb 6 dels músics. Tot i això, nombrosos problemes de tota mena em van obligar de nou a abandonar el projecte. Així, a la primavera de 2013, l'obra queda en suspens indefinit, i jo, desencantat i esgotat. En aquests anys, l'única novetat va consistir en la incorporació d'una sèrie de poemes per a cada un dels temes musicals.

En bona part per causa del confinament, a principis de 2020 decideixo reprendre l'obra, aquesta vegada, esperava, de manera definitiva. Això sí, amb l'única finalitat de gravar-la i editar un disc, amb el que per fi poder donar per acabada aquesta odissea de tres dècades. Per a això vaig revisar amb deteniment cada tema - doncs set anys donen per tenir una mirada bastant diferent - i vaig compondre i gravar un nou tema, Al-Àndalus, la llum minvant, per donar veu a aquells que van estar abans i van perdre, igual que els Càtars, i per als quals també aquesta terra era tan seva com ho va ser després per als cristians que la van conquerir.

I ja per acabar, a la primavera del 2021 faig el disseny dels llibrets i caràtules, reviso els últims detalls i faig la mescla definitiva. Amb això, finalment poso fi a aquesta llarga travessia.

Todo comenzó alrededor de 1990, cuando llevaba ya tres años viviendo en Cataluña (yo nací en Venezuela), y comenzaba a entender y a integrar lo que significaba medrar en esta tierra compleja y paradójica. Llegado a ese punto pensé que, como inmigrante que había sido espléndidamente acogido, algo debía hacer para mostrar mi agradecimiento a mi nueva patria adoptiva.

Me dediqué, pues, a buscar un personaje histórico que reuniera unas cuantas buenas historias y anécdotas, para hacer una especie de mosaico musical que recreara estos momentos selectos. También deseaba –un tanto pretenciosamente– que fuera una obra para coro y orquesta, durante la interpretación de la cual yo simplemente estaría sentado hasta el final, momento en que me levantaría humildemente para recibir los correspondientes aplausos. Y fue la lectura del delicioso libro de Joan Amades Les millors llegendes populars la que me convenció de que el Rei Jaume era quien atesoraba más y mejores historias del tipo que me interesaba.

Así que me puse manos a la obra. Entre 1991 y 1992 surgieron los primeros temas (Cançó de guerra, Els dotze ciris, El Rei infant, El Pi de les Tres Branques), la primera de las cuales incluso fue interpretada en directo por el grupo que entonces tenía, Amarok.

Luego vinieron algunos años de perder el hilo, que retomé con una segunda explosión creativa a finales de los noventa (Els Set Consells, Vida cortesana, L'Últim Viatge, Elionor de Castella, Teresa Gil, Religió, Himne...), esta vez con la nueva idea –un poco más sensata– de concluirla no ya como una obra para orquesta sino para grupo de cámara extendido y coro reducido. Grabé la primera maqueta completa, con instrumentos virtuales y algunas voces. Y a todo ello le siguió otro largo, muy largo, reposo, lleno de dudas sobre el estilo, la tímbrica y la dificultad de llevarla a cabo...

Más o menos en 2009, ¡eureka!, finalmente llegó la respuesta por largo tiempo esquiva: sería una obra para un pequeño grupo de instrumentistas clásicos e instrumentos «étnicos» con los que llevaba ya años trabajando: baglamas y cítaras orientales, percusiones, etc. Llegaron, pues, nuevos y definitivos arreglos, y las primeras grabaciones con instrumentos reales.

Nueva etapa, a partir de 2011, culmina con la composición de temas con resonancias medievales (sí, ¡por fin!: Violant d’Hongria, Celebracions, L’aprenent de Rei, Càtars, els vasalls oblidats) y la consolidación de las letras y los textos. Había llegado el momento de retratar la vida de Jaime I de una manera más amplia y completa, aunque manteniendo la convivencia indiferenciada de los hechos (els fets) y las leyendas (les llegendes).

Realicé un mezcla completa de la obra, e incluso se llegó a hacer un ensayo con 6 de los músicos. Sin embargo, numerosos problemas de todo tipo me obligaron de nuevo a abandonar el proyecto. Así, en la primavera de 2013, la obra queda en suspenso indefinido, y yo, desencantado y agotado. En estos años, la única novedad consistió en la incorporación de una serie de poemas para cada uno de los temas musicales.

En buena medida por causa del confinamiento, a principios de 2020 decido retomar la obra, esta vez, esperaba, de manera definitiva. Eso sí, con el único fin de grabarla y editar un disco, con lo que por fin poder dar por terminada esta odisea de tres décadas. Para ello revisé detenidamente cada tema - pues siete años dan para tener una mirada bastante diferente - y surgió un nuevo tema, Al Ándalus, la luz menguante, para dar voz a aquellos que estuvieron antes y perdieron, al igual que los Càtaros, , y para los que también esa tierra fue tan suya como lo fue después para los cristianos que se la arrebataron.

Y ya para acabar, en primavera del 2021 diseño los libretos y carátulas, reviso los ultimos detalles y hago la mezcla definitiva. Con ello, finalmente pongo fin a esta larga travesía.